Coromines (DECLC, IV, 652b, 47 i ss.) recull la veu agrévol com una variant antiga de grévol(Ilex aquifolium) «encara vigent en molts parlars comarcals (Maestrat, Ribagorça, Conflent)», «encara viva en comarques extremes» i «molt guiadora etimològicament». Com a exemples, addueix la cova de l’Agrévol a Palanques (els Ports) i la font i partida de l’Agrévol a la Serra d’en Galceran. «Més estesa, avui, la forma amb afèresi: es comprén que l’agrévol fou entés com la grévol femenÃ, amb gènere contradit per la terminació» que és el que ens passà a nosaltres i per això escriguérem en el mapa del terme de la Serra (Arnau 2009) la Grévol i collet de la Grévol com si es tractara d’un topònim amb el genèric elidit (la font del Grévol i collet de la font del Grévol) que explicava la incongruència en el gènere. L’explicació, per tant, és una altra ben diferent i potser haurÃem d’haver escrit l’Agrévol per deixar constà ncia de la variant dialectal. No apareix recollida en el Corpus toponÃmic valencià . |