Se trata de un covacho de 8,5 metros de visera máxima, 4,5 metros de altura y unos 40 metros de longitud total, configurados en una pronunciada curva, como una especie de circo erosionado por las aguas del rÃo.
Con relación al topónimo de la cavidad, Coromines (DECLC, IV, 652b, 47 i ss.) recull la veu agrévol com una variant antiga de grévol(Ilex aquifolium) «encara vigent en molts parlars comarcals (Maestrat, Ribagorça, Conflent)», «encara viva en comarques extremes» i «molt guiadora etimològicament». Com a exemples, addueix la cova de l’Agrévol a Palanques (els Ports) i la font i partida de l’Agrévol a la Serra d’en Galceran. «Més estesa, avui, la forma amb afèresi: es comprén que l’agrévol fou entés com la grévol femenÃ, amb gènere contradit per la terminació» que és el que ens passà a nosaltres i per això escriguérem en el mapa del terme de la Serra (Arnau 2009) la Grévol i collet de la Grévol com si es tractara d’un topònim amb el genèric elidit (la font del Grévol i collet de la font del Grévol) que explicava la incongruència en el gènere. L’explicació, per tant, és una altra ben diferent i potser haurÃem d’haver escrit l’Agrévol per deixar constà ncia de la variant dialectal. No apareix recollida en el Corpus toponÃmic valencià . |