Negra, Cova (Xodos)

Coordenadas de la boca:
Método coordenadas:Bibliografía		Zona: 30T
Proyección UTM  -  Datum ETRS89	X: Autentificación requerida	Y: Autentificación requerida	Z: Autentificación requerida
Proyección UTM  -  Datum ED50	X: Autentificación requerida	Y: Autentificación requerida	Z: Autentificación requerida
Coordenadas geográficas (WGS84  -  Grados decimales)		Longitud: Autentificación requerida	Latitud: Autentificación requerida

Datos Espeleométricos
Recorrido Real: 11 m.	Recorrido en planta: 11 m.	Profundidad: +1 m.

Aspectos puntuales de la cavidad

— I.científico (2): Cavidad con USO histórico (refugios, fabr.pólvora)

— I.deportivo: Cavidad que no precisa mater. técnico

— Zona del Massís de Penyagolosa.

Genesis: F1.- Abrigos / Covachas

Valoración de la cavidad
Aspecto	Rango	Relativo	Absoluto
Deportivo	(0 - 10)	0	0
Científico	(0 - 5)	2	1
Lúdico-Social	(0 - 2)	0	0
General	(0-10)	1	1

Descripción de la cavidad

La boca tiene una anchura de 11 metros por otros 11 de profundidad. La visera sobresale sobre 1 metro del borde del corte rocoso. Topónimo originado por lo ahumado de techo y paredes. A principios de este siglo se fabricaba pólvora en esta cavidad, fina para caza y gruesa para barrenos. La persona que la hacía se trasladó posteriormente a la Cova del Mas de Barranc, pues se encontraba mucho más escondida que ésta. De esta actividad quedan en la cueva un par de piletas trabajadas en la roca. La cova Negra està més o menys al nord de l’ermita de Sant Cristòfol, en un roquer sobre la vessant que cau a la vorera dreta del barranc de la Font; domina el pont de la carretera. Des de la cavitat es veuen els mas de Paulo, etc.. La vegetació que l’envolta és de carrasquetes; hi ha bancals erms per tota la caiguda al barranc. La cavitat és un gran abric en alt orientat al nordest; en el replà de la boca hi ha un bloc. Té un ample d’onze metres i la penetració màxima és d’onze també; la visera del sostre encara ix sobre un metre més. Contra la boca, en l’accés des del poble, té restes d’un condicionament de pedra en sec. En el centre té un piqueta treballada en la roca calcària, d’uns 42 cm. de diàmetre i una profunditat d’entre 25 i 15 cm. El fons és pla. En ella treballava els materials l’home que feia pólvora. N’hi ha una altra, contra la paret dreta quan entres, que té uns 34 cm. de diàmetre i una profunditat d’uns 8 cm. Inacabada, no té senyals d’ús. També feta en la roca calcària. El topònim l’originen el fumat de parets i sostre. Ja ix documentat així en papers del segle XVIII, mentre al barranc de la Font l’anomenen "barranch que baixa del Recuenco". La Cova del Mas de Barranc obre la seua gran boca en els cingles que formen els graons gegants de la Roca de l’Escala, en la solana de Marinet, sobre les vessants que cauen a la vorera esquerra del barranc de l’Aigua. Des d’ella es veu una bona vista, des de la Lloma Bernat i la Roca Noguera, la Carrascosa, Montoliu, Gargant i la Roca de l’Estret, etc.., als voltants del mas de Vela. La vegetació és de carrasques i coscolls, savines retorçudes i velles, penjades del cingle, algun ginebre, etc.. Cap al peu de la vessant hi ha bancals erms. La cova s’obre a uns 10 metres d’alta, sobre el peu del cingle, però és d’accés fàcil. Per la cingla on està s’arriba a la cova de l’Escala, a unas 50 metres a ponent; aquesta fou amagatall, la passada guerra, de la gent del mas de Barranc. Boca orientada al sud, amb un ample de 10 metres i una penetració màxima d’onze; el sostre està a poc més de 4 metres d’alt. En la massa estalagmítica que hi ha al fons de la cavitat té tres piquetes, on treballava els materials l’home de la pólvora; una és ovoide, amb indicis d’algep en la vora, 52 x 57 d’ample per una profunditat de 31 cm.; la segona és circular, 20 cm. de diàmetre per 18 de profunditat; la tercera també és circular, de 22 cm. d’ample per 18 de fondària; aquesta tenia indicis de carbó en l’interior (1972). A la dreta, propera a la boca, també en massa de formació, tenim la quarta, començáda i no utilitzada; és gran, també ovoide, de fons irregular, boca de 38 x 41, i 16 cm. de profunditat. La cova és més habitable que la Negra, per orientació i falta de goteres. També ha fet de sester, on reguardar el bestiar en hores de calor. Ús ramader d’ella n’hauran fet els pobladors del mas de Barranc, i per això el topònim.

Topografía:Topografía buena.

Imágenes
	Vista general del abrigo y su entorno inmediato.

Bibliografías
Artículo	Autor	Libro	Editorial	Fecha	Tema	Tipo	+
Libro padron del termino de la villa de Chodos, que principia en el año 1799.	-	Libro padron del termino de la vila de Chodos, que principia en el año 1799	Ayuntamiento de Xodos.	Año 1799	Toponimia	Varios: Folletos, Trípticos, etc.
Recopilación de 110 cavidades del término municipal de Xodos	Viciano Agramunt, Josep Lluís	Recopilacación de 110 cavidades del término municipal de Xodos	Trabajo Inédito	ENERO-73	Catalogación espeleológica	Trabajo espeleológico inédito
Inventario espeleológico de Penyagolosa	Arenós/Viciano/Segarra	Inventario espeleológico de Penyagolosa	Espeleo Club Castelló	ABRIL/93	Catalogación espeleológica	Revista/Monografía NO periodico General
Inventario espeleológico de Penyagolosa	Arenós Dominguez, Joaquín	Revista Lapiaz - Núm.22	Federación Valenciana de Espeleología	DIC.-93	Catalogación espeleológica	Revista/Boletín periódico especializado en espeleo
Notes per un estudi de les cavitats de Penyagolosa.	Viciano Agramunt, Josep Lluís	Penyagolosa. Excursions a peu.	Centre Excursionista de Castelló	Año 1994	Catalogación espeleológica	Libro/Enciclopedia general
L'home de la polvora.	Viciano Agramunt, Josep Lluís	Revista Berig - Núm. 3	Espeleo Club Castelló	Mayo/1997	Difusión de la espeleología	Revista/Boletín periódico especializado en espeleo
Mapa y guía excursionista de Penyagolosa. Escala 1:30.000	Roncero i Ventura, Enric y Editorial Alpina	Mapa y Guía excursionista de Penyagolosa. Escala 1:30.000	Editorial Alpina y C.Excurs.de Valencia	Año 1999	Simple cita general	Varios: Folletos, Trípticos, etc.
L'Home de la pólvora en el Penyagolosa.	Equip-Kronic@	Diario Levante. Suplemento En domingo.	Levante - El mercantil valenciano	2000/03/26	Etnografía	Periódico diario
Toponímia dels pobles valencians: Xodos (L'Alcalatén).	Bernat i Agut, Jesús	Toponímia dels pobles valencians: Xodos (L'Alcalatén).	Acadèmia Valenciana de la Lengua.	Año 2004	Etnografía	Revista/Monografía NO periodico General
Avencs i coves de Xodos.	Viciano Agramunt, Josep Lluís	Butlletí La Roca, núm. 1	Associació Cultural l'Argivello de Xodos.	Agost 2009	Difusión de la espeleología	Revista/Boletín periódico general
Guerra i cavitats.	Viciano Agramunt, Josep Lluis	Revista Berig - Núm. 9	Espeleo Club Castelló	Junio/2009	Etnografía	Revista/Boletín periódico especializado en espeleo